Bona tarda a tothom!

Aquí us comparteixo l’obra que he triat per aquesta PAC. Amb ganes de veure les vostres!

– Autor: Wolfgang Tillmans.

– Títol o denominació de l’obra: Paper drop (star) II.

– Data: 2007.

– Estil: abstracció.

– Gènere: fotografia experimental.

– Període: –

– Materials: C-print muntat a Forex amb marc de l’artista.

– Mesures: làmina 135 x 203 cm; amb marc 145,3 x 213,6 cm.

– PVP: £200,000.

– Localització actual: –

-Tirada: 1/1 més 1 prova d’artista.

L’obra que he escollit per aquesta PAC és “Paper drop (star) II” (Tillmans, 2007), detallada a la fitxa anterior. Pertany a la sèrie “drops” i es tracta de la foto d’una foto. Aquest fet atorga fiscalitat tant al subjecte (fotografia) com a l’objecte (fotografia de la fotografia). A la part central de la composició trobem una fotografia laminada en forma de gota o llàgrima. Els colors saturats, la llum i la forma es converteixen en fronteres que determinen la seva posició en l’espai, la seva magnitud. Aquest subjecte protagonista no serà cap altre que el mateix suport, el paper. Amb aquests condicionants, aquest, suma a les seves qualitats bidimensionals la conceptualització escultural, donant lloc a una nova traducció cap a la seva tercera dimensió (Phillips, s.d.).

Les “fotografies fotografiades” que trobem a la sèrie “drops” pertanyen, al seu torn, a una altra sèrie, “Lighter”. Tillmans experimenta amb els límits de les diferents tècniques i processos al seu abast, ballant entre figuració i abstracció. Es tracta de fotografies sense subjecte extern, és més, ni tan sols fa servir una càmera o lent. Utilitza un processador de color fotogràfic. El paper fotogràfic passa per la màquina i, els efectes d’aquesta, produeixen el resultat final sobre la superfície. Tillmans no buscava una actuació directa sobre el procés o una perfecció tècnica de per se, és més, aquest paper, que a vegades anava doblegat, resultava a impressions amb arrugues i plecs. El conjunt d’aquestes imperfeccions dona volum i consideració monumental a aquestes obres i, la presentació encaixada dins de plexiglàs, els atorga la categoria d’objectes, elevant la seva dimensionalitat exponencialment amb la combinació que en fa a “drops” (Open College of the Arts, 2016). A la següent fotografia podem veure “Lighter 46” com a exemplificació del que aquí estem parlant (Guggenheim, s.d.):

Tillmans creu que hem d’eliminar la qualitat material de la fotografia per tal de veure el que les imatges realment són, eliminant la part figurativa. Ens demana que evitem les preguntes “W” (where, who, when, what) a l’hora d’aproximar-nos a les seves obres per tal de veure-les des de proposicions més generals. Igualment, ens confronta amb el concepte de que la fotografia connecta amb la realitat del passat però que, aquesta, no és “LA REALITAT”, són artefactes. Ens hem de plantejar com aquests artefactes tradueixen els colors, les formes, etc., constatant que la frontera entre figuració i abstracció és fluida (Districtmagazine, 2019).

Després d’aquesta petita introducció a l’obra i al pensament darrere d’aquesta, podem constatar que la relació entre Tillmans i la tècnica s’allunya del concepte del paradigma d’oposició del que ens parla Simondon (Introducción, 2007). No es tracta de la dominació d’un sobre de l’altre, és una col·laboració entre els diferents actants a la recerca de noves traduccions i sensibilitats. És un procés de translació d’accidents que neguen la intervenció de l’artista com a geni creador (Alsina, s.d.), convertint-lo en un engranatge més de la maquinària tecnològica. Pensament i acció, en aquest cas, no són extrems oposats (Simondon, 2007), van plegats.

En aquestes sèries, ens allunyem de la fotografia formal, de la relació entre fotògraf com a creador, càmera de fotos, objectiu, objectes i subjectes. Fer fotografies sense subjecte i sense l’eina principal per capturar la imatge estàtica, la càmera? Ens mostra que és possible amb el seu ús de la tècnica i, sense emprar aquests preceptes, ens obre els ulls a un nou món de sentits. Allunyant-se de l’excel·lència tècnica, redefineix el concepte artístic de la fotografia; aquesta, deixa de ser pròpiament pensada des de la imaginació reproductiva per renéixer des de la imaginació productiva com a obra única i irrepetible (Calderón, 2020).

Davant de les visions més alarmistes o optimistes del modernisme i el postmodernisme, crec que Tillmans aposta per un cert tecno realisme, avaluant críticament la relació bidireccional de la tecno societat (Alsina, s.d.) amb la cultura com a element vehicular. Fa un ús tecnològic de les idees: una idea és una peça de tecnologia que serveix una funció, una eina mental que ens transforma (Philosophy Tube, 2022).

Ara bé, quan confronto aquestes sèries amb les paraules d’Andrea Soto, és quan em trobo amb una dicotomia. D’una banda, quan Soto diu: “La imatge activa no és la forma visible que reprodueix un objecte. Ella sempre està entre dues formes. Ella és la feina que es crea a l’interval” (Elizalde, 2022), defineix a la perfecció  les sèries de “Drops” i “Lighter” doncs, aquestes, viuen dins d’aquest interval de percepció tot responent a la pregunta de “com imaginar aquelles realitats que no tenen imatge?” (Serrano, 2022). La suma de les seves obres no busquen la bellesa estètica tradicional sinó que busquen ser interrogades des de la seva pròpia producció en confrontació amb la societat, trencant les barreres entre artista, subjecte i públic, divorciant-se de la concepció burgesa d’art com a reproducció per la seva contemplació (Soto, 2020). De l’altra banda, aquestes observacions són tan certes com també ho és el fet que les obres de Tillmans es venen en un rang entre 63 USD i 785.560 USD.

Per anar finalitzant, si parlem de les lectures, descarto les visions presentades de futurs utòpics o distòpics. De la mateixa manera, crec que el futur del qual es parla és el nostre present; vivim un cert Transhumanisme: els mòbils i internet són una extensió de la nostra persona, prenem drogues que alteren els nostres estats convertint-nos en “millors versions de nosaltres mateixos”, etc. Una gran carència d’aquesta visió posthumanista, però, és que veu els problemes de la humanitat com a tan sols tecnològics (Philosophy Tube, 2022). No tenen en compte els factors sociopolítics i econòmics, vectors indispensables per tal de mantenir la simetria dins del teixit sense costures. El mateix passa amb aquestes sèries de Tillmans i les seves contradiccions.

Com a conclusió personal, soc conscient que el futur és obert i incert, però per això mateix, em decanto per la visió tecno realista o per la protopia, visions més properes a la sociologia de les associacions.

Bibliografia:

Alsina González, Pau (s.d.), “Cultura i tecnologia”. UOC- Universitat Oberta de Catalunya.

Districtmagazine (01/02/2019). “ Wolfgang Tillmans explains his lastest collecion Rebuilding the future”. Disponible a: https://districtmagazine.ie/art-and-design/wolfgang-tillmans-explains-his-latest-collection-rebuilding-the-future/. Consultat 22/11/2022

Edge. Shermer, Michael (s.d.). “2015: what do you think about machines that think?”. Disponible a: https://www.edge.org/response-detail/26062. Consultat 20/11/2022

Elizalde Frez, María Isabel (19/11/2022). “ Cafè filosòfic pensa, Andrea Soto Calderón”.

Flusser, Vilém. «Una nueva facultad imaginativa». En: B. Onetto Muñoz. Vilem Flusser. Textos escogidos. Ediciones UACh, 2016. p. 119-132. ISBN 9789569412615

Guggenheim. Hinkson, Lauren (s.d.) “Lighter 46” Tillmans, Wolfgang (2008). Disponible a:https://www.guggenheim.org/artwork/24031. Consultat 22/11/2022

IdeelArt. Barcio, Phillip (10/02/2017). “How Wolfgang Tillmans used technique to reach abstraction in photography”. Disponible a: https://www.ideelart.com/magazine/wolfgang-tillmans. Consultat 22/11/2022

Judith Benhamou Reports (28/09/2022) “Wolfgang Tillmans, To Look without fear, Moma, September 2022” [Vídeo] Disponible a: https://www.youtube.com/watch?v=DUdixFPAD5I&t=349s. Consultat 23/11/2022

Metamoderna (06/02/2022) “What’s the difference between Utopia, Eutopia and Protopia?”. Disponible a: https://metamoderna.org/whats-the-difference-between-utopia-eutopia-and-protopia/. Consultat 20/11/2022

Open College of the Arts (17/10/2016). “The  Materiality of images: Rachel Smith lecture” [Vídeo] Disponible a: https://www.youtube.com/watch?v=SQzobcFrY9Y&list=PLC8BGr2NGq_FqOS6wTGFfcIInmtxIXK_G&index=7. Consultat 18/11/2022

Philosophy Tube (22/04/2022) “Transhumanism: The world’s most dangerous Idea | Philisophy Tube” [Vídeo] Disponible a: https://www.youtube.com/watch?v=DqPd6MShV1o&t=2130s.  Consultat 27/11/2022

Phillips Auctoneers (s.d.). “Paper drop (star) II” Tillmans, Wolfgang (2007). Disponible a:  https://www.phillips.com/detail/wolfgang-tillmans/UK010418/3. Consultat 20/11/2022

Puig Punyet, Enric. «Los cuerpos rotos». En: Puig Punyet, Enric. Los cuerpos rotos: La digitalización de la vida tras la covid-19. Clave Intelectual, 2020. p. 63-73. ISBN 9788412099287

Bielskyte, Monika (18/05/2021). “Protopia Futures [Framework]”. Disponible a: https://medium.com/protopia-futures/protopia-futures-framework-f3c2a5d09a1e. Consultat 20/11/2022

Serrano Pérez, Ana María (21/11/2022). “ Cafè filosòfic pensa, Andrea Soto Calderón”.

Simondon, Gilbert. «Introducción». En: G. Simondon. El modo de existencia de los objetos técnicos. Buenos Aires : Prometeo Libros, 2007. p. 31-38. ISBN 9789875741973

Soto Calderón, Andrea. «Imagen dispositivo». En: Andrea Soto. La performatividad de la imágenes. Metales Pesados, 2020. p. 107-113. ISBN 9789566048299

Soto Calderon, Andrea. «Imagen reproductiva, imagen productiva». En: Andrea Soto. La performatividad de la imágenes. Metales Pesados, 2020. p. 61-66. ISBN 9789566048299

Wolfgang Tillmans. (27/10/2022). Wikipedia. Disponible a: https://en.wikipedia.org/w/index.php?title=Wolfgang_Tillmans&oldid=1118538877. Consultat 20/11/2022